Aquest mot, tan suculent amb el dígraf NY (de 10 punts), és la conjugació baleàrica de la primera persona de l’indicatiu del verb tonyar (és a dir, fènyer/fonyar/funyir la pasta de pa i donar-li forma).
El que comporta que podem allargar la paraula amb d’altres desinències d’aquest verb: tonyaré, tonyes, tonyava, tonyades…
Tonya no només és una forma de conjugació més, sinó també un substantiu (crosta del pa, i també pa de forma rodona, fogassa o coca rodona, composta de farina, patata, ous, oli i sucre, que es fa per Pasqua).
Sense sortir del vocabulari gastronòmic, tenim la socorreguda tonyina, que amb les seves variants (tonyines, tonyinaire/s, tonyiner/s/a/es), ens donen més opcions. I, fins i tot, la podem allargar per davant, si conjuguem el verb atonyinar.
Però en una partida tancada, tony ens pot salvar la vida si sabem que el verb atonyar també existeix (cavar [la terra] fins a un pam de fondària, com a mínim).
Com podeu veure, i tal com diria Tony Curtis si hagués nascut aquí, «els catalans, de les pedres treuen pans», però, és clar, després de tonyar la massa.
